0. INTRODUCCIÓ
El 1914 esclatà la Gran Guerra, després anomenada Primera Guerra Mundial. Primer va ser un conflicte europeu, després mundial.
La Primera Guerra Mundial va ser la primera guerra d'un món industrial on les màquines, van mostrar un poder de mort i destrucció no conegut mai fins a les hores.
Una guerra que provocarà una commoció brutal en tota la societat i que comportarà grans canvis polítics, econòmics i socials.
1. LES CAUSES DE LA GUERRA
Definició d'imperalisme i nacionalisme
L'imperalisme és la rivaliatat entre imperis per entendre i consolidar els seus dominis colonials.
El nacionalisme són les aspiracions nacionalistes d'alguns pobles europeus que es volien alliberar de la tutela de vells imperis i consolidar-se com a estats independents.
Causes:
IMPERALISME:
- Difícil situació de les potències imperialistes
- Aspiracions d'Alemanya
- Crisis marroquines
NACIONALISME:
- Desmembrament de l'Imperi turc
- Aspiracions austríaques i russses
- Reivindicacions independents dels pobles esclaus
- Guerres balàniques
ALIANCES PAÏSOS:
- Triple Alianaça
- Triple Entesa
RIVALITAT ENTRE POTÈNCIES:
- Rivalitat entre potències: Francoalemanya, angloalemanya, russo austríaca i austrosèrbia.
La situació a Europa
A principis del segle XX Europa presentava una gran diversitat entre els Estats a nivell polític, social i econòmic:
Gran Bretanya, una monarquia liberal, una potència econòmica i amb l'Imperi colonial més gran del món.
França, una república liberal i democràtica. També tenia un gran imperi i en disputa amb Alemanya pels territoris fronterers d'Alsàcia i Lorena.
Alemanya, un estat autoritari i una nova potència industrial que aspirava a ser la potència hegemònica en Europa.
No hi va haver una causa única, sinó que tot un seguit de factors van anar contribuint, any rere any, a crear un clima d'alta tensió a Europa
Poden destacar com a principals:
L'imperalisme: Conflictes entre les potències pel domini i control de nous territoris tant fora com dintre d'Europa.
El nacionalisme: Molts pobles europeus que estan integrats dins dels imperis lluiten per aconseguir la seva independència.
La weltpolitik alemana: El Desitg d'Alemanya d'autofirmar-se com a nació i de convertir-se en potència hegemònica en el continent europeu.
Tot plegat genera un increment de tensió i rivalitat entre les potències Europees que donen lloc a la creació d'aliances i al desenvolupament de polítiques Armamentístiques.
La WELTPOLITIK
Era la política que va desenvolupar el govern d'Alemanya orientada a aconseguir l'hegemonia d'aquest país en Europa i el món.
La creació d'aliançes
Les rivalitats econòmiques, territorials i colonials configuren a Europa dos blocs antagònics mitjançant la creació de pactes i aliances, en alguns casos secrets.
-La triple aliança
-La triple entesa
La pau armada
Paral·lelament a la creació d'aliances també es desenvolupen polítiques armamen-tístiques augmentant el pressupost en defensa i el tamany dels exèrcits.
Els governs crearen un clima de por i tensió, i així justifiquen el futur conflicte.
Aquestes polítiques ultranacionalistes defensen que en la hipotètica guerra cal cercar la victòria total, destrucció definitiva de l'enemic.
Les crisis marroquines
Al començament del segle XX van perde força els enfrontaments imperialistes. Per aquest fet, al 1905 es va produir la primera crisi marroquina, on Alemanya va negar-se a acceptar que perdria territoris. L'any 1906, en la conferència d'Algesires es va establir un protectorat francoespanyol sobre el Marroc. El 1911 es va produir la segona crisi marroquina, on Alemanya va acusar a França de no respectar els acords i va aconseguir l'obertura d'una nova negociació.
El conflicte dels Balcans
Un altre punt de tensió important es trobava a la mateixa Europa: Els Balcans.
L'Imperi Austro-hungarès i l'Imperi Rús intentaven incrementar la seva influència en la regió aprofitant la feblesa de l'Imperi Turc.
La zona es va convertir en un centre de tensió, rivalitats i d'inestabilitat entre els grans imperis de Austria- Hungria i Rússia. Sèrbia volia unificar els esclaus del sud Formant una Gran Sèrbia. Àustria s'oposava a les pretensions de Sèrbia per por a perdre territoris del seu Imperi. Rússia volia incrementar la presencia a la zona recolzant a Sèrbia.
L'esclat del conflicte
El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'arxiduc Francesc Ferran, hereu d'Àustria a mans d'un jove nacionalista serbi.
L'Imperi austríac declara la Guerra a Sèrbia acusant-la d'haver organitzat l'atemptat creient que les altres potències es mantendrien neutrals.
2. EL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE
En el desenvolupament del conflicte de 1914 a 1918, es diferencien quatre etapes:
1. Guerra de moviments, 1914-1915
2. Guerra de posicions, 1915-1916
3. La crisi de 1917
4. 1918, l'any de les grans ofensives
La marxa cap el front
Als inicis del conflicte, ningú s'esperqava un a guerra que s'estengués al llarg de quatre anys.
Els ingenus soldats que anaven el front ho feien somrients convençuts de que seria una guerra ràpida i curta.
Els estats majors havien desenvolupats uns plans basats en la derrota ràpida de l'enemic, i en l'eficàcia de les noves armes.
La guerra de moviments
Els imperis centrals formaven un bloc més homogeni i tenien més força militar. Però... Tenien un problema: havien de lluitar en dos fronts simultàniament. Després de l'assassinat de l'Arxiduc a Sarajevo la guerra s'inicia amb l'atac d'Àustria a Sèrbia.
La guerra de posicions
El fracàs de l'estratègia alemanya de la guerra llampec estabilitza les posicions dels respectius exèrcits, iniciant-se l'anomenada Guerra de Trinxeres.
L'empat tàctic entre les potències rivals va provocar l'atrinxerament dels exèrcits al llarg de centenars de kilòmetres des de Suïssa al Mar del Nord.
La crisi de 1917
L'any 1917 és l'any clau de la guerra: Arreu es manifesta clarament, el cansament, el desengany i la frustació: La vida al front es feia insoportable.
I a la rereguarda hi havia fam i misèria, la qual cosa va provocar problemes interns a diferents països.
3. CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA
